Amb força freqüència ens trobem casos de lumbàlgia, cervicàlgia, migranyes i mareigs, dolors radiculars com la ciàtica o tendinitis que han sigut tractats de manera local sense éxit. Podem canviar aquesta tendència entenent la globalitat del cos, i un dels elements sobre els què treballem seguint aquesta filosofia és el concepte de cadenes musculars o meridians miofascials. Són també algunes de les dianes d’abordatge en els nostres nous tractaments FIO, dissenyats per tractar el pacient en la seva globalitat.
Per entendre el concepte de cadenes musculars cal conèixer que el nostre organisme disposa d’un teixit connectiu que té la funció d’unir i comunicar totes les parts del cos, envolcallant i comunicant òssos, músculs, vísceres, vasos sanguínis i linfàtics. Aquest concepte dona explicació a que les estructures que conformen el nostre aparell locomotor (òssos, músculs, i teixit connectiu), no són peces aillades, sinó que estan totes connectades entre si, formant llargues línies de connexió muscular que es van ancorant als òssos de l’esquelet, i tot això interconnectat a través de les fàscies o teixit connectiu.
Segons l’anatomia funcional del cos, podem descriure diverses cadenes musculars: les que comprenen els músculs anterios, posteriors, laterals, i de la musculatura profunda i visceral. També les cadenes musculars creuades, que comprendran aquells músculs que participen en moviments oblics. Cada persona té un determinat patró o esquema de funcionament mecànic que pot estar més o menys desequilibrat, i que pot desencadenar símptomes a partir d’una mala postura o un mal gest. Quan existeix un excés de tensió en algun punt de la cadena muscular, poden apareixer lesions en punts dèbils molt allunyats d’aquest. Això pot explicar que algú tingui una tendència habitual a patir dolor cervical o lumbar, per exemple.
Per posar un exemple, és freqüent que darrera un cas de cervicàlgia i mareigs o migranyes hi hagi un escurçament en algun punt de la cadena muscular anterior, que resumint comprendrien els musculs que queden a la cara de davant del tronc: els abdominals, pectorals, i musculatura flexora del coll. Segurament presentarà una tendència a projectar les espatlles i el cap cap endavant, causant una rectificació cervical i tensió de la musculatura del coll. A diferència de centrar-se només en un tractament de les cervicals, caldrà reequilibrar tota la cadena muscular per aconseguir una millora dels símptomes del pacient, i ensenyar-li els exercicis terapèutics i correccions posturals bàsiques per prevenir que es repeteixin.