Avui volem parlar d’aquelles tendinopaties que costen tant de curar, aquelles que s’han visitat des de diverses disciplines físiques, que possiblement milloren, però que no acaben mai de fer net, i tornen a reaparèixer. Amb molta freqüència són alteracions que no afecten una sola extremitat: fascitis plantar als dos peus, tendinitis rotuliana als dos genolls, epicondilitis o colze de tenista als dos braços, tendinitis del supraespinós a les dues espatlles… I com a tercera característica, moltes vegades no tenen una relació traumatològica directa, de manera que és dificil trobar-hi una causa aparent.
En aquests casos, és bo anar més enllà i interpertar aquestes tendinopaties des d’un punt de vista més sistèmic i integratiu com el de la PNIE (psiconeuroinmunoendocrinologia). Des d’aquesta perspectiva, podríem relacionar aquestes tendinopaties amb una mala funció depurativa del fetge, i a continuació us expliquem breument perquè.
El teixit connectiu de l’organisme, principalment fàscia, tendons, lligaments i cartílag, conté un element important en la seva estructura: el Sofre. Al mateix temps, el fetge utilitza el sofre per a completar una via depurativa de substàncies que l’organisme no utilitza, la sulfatació. Aquest Sofre s’adquireix principalment de la dieta a partir d’aliments com el bròquil, coliflor, col, carxofes, espàrrecs, alls, cebes… En ocasions, l’organisme no és capaç d’adquirir el Sofre d’aquesta font, potser degut a una dieta inadequada, o perquè la capacitat digestiva de l’organisme és insuficient. Si això passa, l’organisme buscarà aquest Sofre dins del propi organisme, i tal com hem dit abans, el Sofre és present a l’estructura dels tendons. És en aquests casos que, per mantenir el bon funcionament del fetge, es perd l’estructura correcta dels tendons, donant lloc a tendinopaties que no responen als tractaments habituals de fisioteràpia.
El tractament adequat per aquests casos passaria per una visita de PNIE on es dissenyés una dieta personalitzada, i es considerés la necessitat de reforçar aquesta via del fetge amb vitamines del grup B o minerals com el Molibdè. Una vegada adquirits els hàbits alimentaris, aquestes tendinopaties incurables poden passar a la història.
